Teorema de Pitàidarus.

Lògica personal.

dimarts, 5 de gener del 2010

Xarxes socials. [Primera entrada]

Ens tenen vigilats, ho sabem tots. Però no evitem crear comtes i comptes a xarxes socials i altres variants...

Jo, personalment, vaig començar pels fòrums (www.racocatala.cat). Gràcies al Racó he tingut grans amics, bons companys de pis, bones festes i gratificants discussions... Ara m'ho mire més a la llarga, però els més de 10.000 missatges no són cap ximpleria.

Més tard em van arribar les onades de Fotolog i Flogup que, ara mateix, enyore... Eren molt pròximes, diàries i personals. Allí ho contava tot sense dir res en concret. Jo i les meues manies, ja sabeu... Fa poc vaig decidir eliminar els meus comptes. Eren ja massa vells i amb massa coses publicades.

Més tard va arribar la febre del Facebook i el Tuenti. Unes xarxes socials mooooolt completetes, però més distants que les anteriors al meu parèixer. Tot i això allí he trobat familiars i amics amb els qui havia perdut el contacte...

I ara? Tot allò se'm queda curt? No senyors i senyores. Però com ja he dit allò és molt distant i, alhora, públic.
Faces el que faces, penges el que penges, escrigues el que escrigues, publiques el que publiques... Tot arribarà al tauler de tots els teus amics i podran pegar-li una ulladeta. Tanmateix, pel poc que conec el Món dels Blogs, ací llegirà qui s'ho trobe per casualitat, o no? I què colló, per què algunes amistats en tenen i m'han parlat molt bé de tot açò...

Xè, a veure com rutlla açò i si li donem un poc de videta entre tots...
Ale!